Desprès d'unes festes plenes de feina i més feina, però amb bones reunions familiars, les acabo amb un atípic dia de Reis, no perquè no hi hagi regals i totes aquestes collonades, que ja fa molts anys que no ho fem, si no perquè els àpats familiars son sagrats però avui s'ha hagut de suspendre... almenys la música mai falta, i us menjaré l'orella amb un bon recull de temes dels que estic escoltant més últimament...
I ara m'acabo d'adonar que els grups que més escolto aquestes festes son quasi tots anglesos, repassant la llista que acabo de preparar no n'hi ha cap de fora de l'illa.. Per alguna cosa serà!
Avui deixo de banda la temàtica principal del bloc, per posar-ne una de música protesta catalana, que ja tocava, el gran, inimitable, Quico Pi de la Serra, i que ve que ni pintada amb les coses que passen últimament...
La vull dedicar a tots, però especialment en un dia com avui a aquest fill de la gran... i sort que és del PSOE... per desgràcia aquests fills de p... segueixen enganyant a milers de catalans que voten PSC, així va el país.
Avui és un dia adient per deixar aquesta versió del grup que és, per molta gent, el millor grup de rock de l'història, que ens va deixar incomptables himnes, entre d'altres la famosissima "Bohemian Rhapsody", per molta gent la millor cançó de l'història de la música moderna.
Curiosa versió de Dieter KBK + BDC del seu disc "Rocking in Sao Paulo Rolling in Brazil", disc enregistrat el 2009 i llançat desprès de la mort per suïcidi de l'ànima de KBK, Dieter Samoy, un dels grups més grans músical i líricament de l'escena Skin, li pesi a qui li pesi, i que mai es va amagar de la seva passió pel rock en general, proba d'això molts temes amb gran influència Metal, fins i tot alguna lletra homenatge, o samarretes de grups tatxats de "degenerats i maricons" per molta gent de la seva pròpia escena,i que Dieter vestia habitualment important-li una merda el que diguin 4 marginats.
Avui, que Freddie Mercury hauria complert 65 anys, segurament el millor cantant i frontman de l'història del rock, ja volia fer-li un homenatge, i com que sempre que apareix el nom dels Queen en segons quins ambients s'han de sentir crítiques de mono-neuronals estúpids, doncs què millor que aprofitar aquesta versió per deixar en ridícul a tota aquesta gent de poc cervell que aprecia la música només segons qui la fa, per tots ells, aquí la deixo, és una versió en clau més canyera i no de rock clàssic com l'original de l'himne "Crazy little thing called love" dels Queen, rebajetada com a "Crazy little thing called pride". A disfrutar-la.
Avui un molt bon amic m'ha comentat que busqués una versió dels grandiososAgent Bulldogg del Disappear dels també genials Madness. Apareix en un disc titulat "House of Fun: A Tribute to Madness" on apareixen varis grups de Ska i algun de Punk fent tribut de la gran banda anglesa.
Us deixo amb la cançó i a sota amb el link on podeu descarregar aquest tribut, que jo encara no l'he pogut escoltar perquè el servidor de descàrrega diu que està en manteniment, si en els propers dies no funciona ja intentaré trobar-lo a alguna altre banda
Aquest és el primer single, i ja s'ha converitt en el primer "hit" de la "nova" banda dels antics membres d'Oasis amb l'excepció de Noel Gallagher, motiu pel qual amb la seva marxa s'ha "format" una nova banda, que no deixa de ser quasi el mateix que era abans.
Així doncs la formació de la nova banda està composta per (copio de Wikipedia):
Beady Eye (Wikipedia) A alguns potser no els hi agraden aquests sons però jo tot i no ser gens expert en aquesta mena de música em captiven enormement molts temes:
Un altre tema molt i molt interessant és la titulada "Beatles and Stones" que és una clara declaració d'intencions i en que en la música de la mateixa es deixa notar enormement l'influència de les dues bandes, perfectament mesclades.
Patriotic Alcoholic
L'autor del bloc no es responsabilitza ni té perquè estar d'acord en les opinions d'altres persones mostrades en aquest bloc, ni molt menys en les que es puguin llegir en la meva llista de blocs que segueixo, es pot seguir un bloc sense que tot el contingut t'agradi o interessi, encara que per alguns això és impensable perquè son uns tencats.