Desprès de massa temps sense actualitzar el blog (últimament no vaig gens sobrat de temps lliure ni d'idees, què hi farem) us deixo uns videos del concert que es va celebrar el dia 19 de Gener a la ciutat de Barcelona, on desprès de problemes per oblidar amb la banda estrangera que havia de venir, encara es va poder arreglar mol dignament, i és que els Hairdryers, la gent que ens va acompanyar als Reconquesta a l'escenari, són una banda realment potent, i esperem que amb un gran futur, doncs tenen un molt bon nivell pel poc temps que porten tocant, practiquen un rock molt de puta mare, en fi, us deixo amb els videos, i a veure si en van apareixent més, jo de moment els que he vist són aquests.
Vaig penjar el dia 13 una cançó i una foto al (puto) facebook i em vaig oblidar totalment de fer-li un homenatge via blog, ja em val.
Va morir el 13 de Març de l'any 1998, just al baixar de l'escenari on acabava de cantar, va patir un atac de cor que el va fulminar.
La seva vida, anterior i durant el pas per la música, els seus hits i la censura patida, bla bla bla, es pot llegir en un bon article de la Wikipedia anglesa, val la pena per qui no la conegui.
http://en.wikipedia.org/wiki/Judge_Dread
Per acabar l'entrada poso un tema que m'encanta i que no és dels típics d'ell que solen sonar.
És totalment lamentable que amb un govern nacionalista en teoria com el que tenim, personatges com l'Ovidi siguin totalment menystinguts, independentment de l'ideologia política més enllà de la causa de la llengua i cultures catalanes.. i direu, però si era del País Valencià.. sí, i què, però evidentment no espero res per part de tota la tropa de desgraciats que manen al PV, de fet tampoc espero res de CyU,.. fills de P.
Va per tu, Ovidi!
Ovidi Montllor i Toti Soler cantant i tocant la guitarra respectivament, a França, el tema és el clàssic Perquè Vull, magistral!!
Doncs per fi podrem tenir en un LP les mítiques demos dels Zakarrak, de la mà de Radikal 77 Records en un sol LP, una demo per cara:
2ª Maqueta (1990)
1. Salinbrukys.
2. Skinhead.
3. Perros.
4. Estrella Del Rock.
5. Bajo Control.
6. Fín De Semana.
7. Desengañado.
8. La Mili.
9. Skinhead Girl.
Cara B:
1ª Maqueta (1988)
1. Si Los Chicos Están Unidos.
2. Salinbrukys.
3. Bajo Control.
4. Nostalgía Del Ayer.
5. Ultrasubnormal.
6. La Mili.
7. Perros.
8. Maldito Dinero.
9. Desengañado.
10. Skinhead Girl.
400 copies en vinil negre de 180gr i 100 copies de color verd, també de 180gr, els dos inclouen funda interior "feta en impremta" (imagino que es deu referir a que té les lletres, fotos...)
El pots trobar ja per exemple a Daily Records de BCN.
Avui és un dia adient per deixar aquesta versió del grup que és, per molta gent, el millor grup de rock de l'història, que ens va deixar incomptables himnes, entre d'altres la famosissima "Bohemian Rhapsody", per molta gent la millor cançó de l'història de la música moderna.
Curiosa versió de Dieter KBK + BDC del seu disc "Rocking in Sao Paulo Rolling in Brazil", disc enregistrat el 2009 i llançat desprès de la mort per suïcidi de l'ànima de KBK, Dieter Samoy, un dels grups més grans músical i líricament de l'escena Skin, li pesi a qui li pesi, i que mai es va amagar de la seva passió pel rock en general, proba d'això molts temes amb gran influència Metal, fins i tot alguna lletra homenatge, o samarretes de grups tatxats de "degenerats i maricons" per molta gent de la seva pròpia escena,i que Dieter vestia habitualment important-li una merda el que diguin 4 marginats.
Avui, que Freddie Mercury hauria complert 65 anys, segurament el millor cantant i frontman de l'història del rock, ja volia fer-li un homenatge, i com que sempre que apareix el nom dels Queen en segons quins ambients s'han de sentir crítiques de mono-neuronals estúpids, doncs què millor que aprofitar aquesta versió per deixar en ridícul a tota aquesta gent de poc cervell que aprecia la música només segons qui la fa, per tots ells, aquí la deixo, és una versió en clau més canyera i no de rock clàssic com l'original de l'himne "Crazy little thing called love" dels Queen, rebajetada com a "Crazy little thing called pride". A disfrutar-la.
Us deixo amb un parell de videos molt interessants sobre com es fabriquen els nostres estimats discos de vinil, molts ja ho haureu vist, però els que no, no us els perdeu!
Aquí tenim els Bound For Glory amb Ken McLellan (Brutal Attack) a les veus fent una impressionant versió del mític The Trooper dels encara més mítics Iron Maiden, per mi la millor banda de heavy metal que ha existit i existirà.
Evidentment la veu del Ken ni s'assembla a la del Bruce Dickinson, i si el volgués imitar segur que fotria prouta pena, però cantada a la seva manera no queda gens malament, al contrari, queda de collons.
Avui un molt bon amic m'ha comentat que busqués una versió dels grandiososAgent Bulldogg del Disappear dels també genials Madness. Apareix en un disc titulat "House of Fun: A Tribute to Madness" on apareixen varis grups de Ska i algun de Punk fent tribut de la gran banda anglesa.
Us deixo amb la cançó i a sota amb el link on podeu descarregar aquest tribut, que jo encara no l'he pogut escoltar perquè el servidor de descàrrega diu que està en manteniment, si en els propers dies no funciona ja intentaré trobar-lo a alguna altre banda
Aquí deixo penjat un tema que no apareix en cap dels seus albums de quan la banda era activa, surt al recopilatori de 2010 (Give it back again!) tret desprès de la mort del compositor/vocalista/baixista Dieter.
No faré una bio de la banda doncs és de sobres coneguda per tothom a dia d'avui, només comentar que sembla que el grup va tenir dues époques en quan a temàtica de les lletres (i també una evolució brutal i constant musicalment) doncs als primers discos la temàtica "racista" era recorrent i més enllà del 2on LP això va baixar fins a 0 fins al punt de que les últimes grabacions poden passar per discos de qualsevol banda de rock, si això és només per no enfocar la banda "políticament" o perquè realment hi va haver un canvi en els seus pensaments, mai ho acabarem de saber del cert.
En el recopilatori postum sembla que intenten donar una imatge de que no hi havia hagut cap canvi (tant per la selecció de temes com per l'estètica del mateix àlbum) tot i que com deia els últims llançaments de la banda, fan entendre una altre cosa,com que lamentablement ja mai li podrem preguntar a ell personalment, millor deixar-ho aquí.
En fi, deixem-nos de rollos i deixo el tema aquí, que no deixa de ser l'important, el tema:
Acabo deixant una entrevista interessantíssima del Novembre del 2009, a disfrutar-la.
Patriotic Alcoholic
L'autor del bloc no es responsabilitza ni té perquè estar d'acord en les opinions d'altres persones mostrades en aquest bloc, ni molt menys en les que es puguin llegir en la meva llista de blocs que segueixo, es pot seguir un bloc sense que tot el contingut t'agradi o interessi, encara que per alguns això és impensable perquè son uns tencats.
