Cito, sense anomenar l'autor perquè així m'ho ha demanat al preguntar-li si podia publicar el text, val a dir que parla de la ciutat de Barcelona i especialment de la zona del centre que tots coneixem, tot i que és un text molt real i cert i que es pot aplicar a la situació general de tants i tants llocs, tant catalans com de molts indrets del món, una crònica d'actualitat dura, més exageradament o menys depenent del lloc, però que si més no fa pensar, i molt, de com està el panorama actualment, aquí va:
(...) És que Barcelona és una aberració, des d'un punt de vista nacional. És una ciutat que fot fàstic, sobretot el centre. I a pesar de ser barceloní de sempre, ho dic sense cap problema. Altres barris sí que s'ha de dir que són honorables excepcions.
És una ciutat que desperta, anant pel Centre, en qualsevol nacionalista català un sentiment similar al de Taxi Driver, si em permeteu la broma.
És una ciutat colonitzada pel pitjor de les coses estrangeres. Francament, em cago en quasi tot lo estranger que tenim a la ciutat, i compte: siguin rics o pobres. N'estic tant fins els collons dels sudaques com dels italians. I no per les seves nacionalitats, sinó per què n'hi ha MASSA.
Me la sua el color de pell, me la sua si tenen molta o poca pasta, senzillament m'emprenya que estiguin convertint Barcelona en una caricatura lamentable de lo que hauria de ser la capital del nostre País, amb les seves merdes importades.
Que si els putos Erasmus, que si els turistes, que si els maleïts immigrants "guais" italians o argentins, que venen a parar la mà i encara van de cracks per la vida els desgraciats de merda; que si els "moderns" catalanets-botiflerets dels collons, els oficinistes de la resta de l'Estat "que vienen con su empresa a Barcelona", el quillam de merda...
Des de la Gran Via fins a la Catedral, pots trobar-te tres o quatre H&M, Zaras i Pull&Bear seguits. Ple de botigues despersonalitzades, de coses sense identitat, enderrocament d'edificis de valor històric, presència nul·la de la cultura popular... Això és el què és Barcelona, un conglomerat sense personalitat.
El centre de Barcelona no és català, però és que tampoc és prou espanyol, ni de cap lloc. És la diarrea fruit de l'empatx de merda que s'ha fotut aquesta ciutat.
Citat el text, afegeixo:
Hem de conservar el nostre llegat històric, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres llengües,
siguem d'on siguem,
a cada lloc del món, la nostrada manera de ser, és el més gran que tenim i no podem deixar que mori, si no, què els hi deixarem als nostres néts? Un món globalitzat culturalment i uniforme? En que no caldrà ni anar a visitar països estrangers perquè no hi haurà res diferent a veure, ja que tots s'assemblaran massa? És això el que volem?
Espero, que no sigui així, doncs si passa això, els nostres descendents ens maleiran pels segles dels segles, per haver-los deixat en herència un món gris, especialment les ciutats grans, un món saturat, on no valdrà la pena ni sortir de casa...
Reflexionem-hi.
