Indignaos cridant a
Alfons López Tena, diputat que entre altres coses reclama una abaixada del 20% dels sous dels parlamentaris, escridassat com si fos de CiU o un sociata qualsevol, és ben bé que molts d'aquests no saben ni per on els toca el vent.
Cal no oblidar que el mateix dia d'aquest merder a la tarda, quan van sortir els parlamentaris, el senyoret eco-hipòcrita
Joan Herrera va anar a fer el paperot amb els "indignaos" que encara estaven allà fora fent veure que els escoltava i que bla bla bla... i encara l'aplaudien, colla de rucs...
Evidentment critico als multi-cultis ciutadans del món que no son altra cosa que espanyolistes, només cal repassar tot el merder que hi va haver en una suposada acampada "Democràtica" (hahahaha) per acceptar el
Dret a Decidir dels Pobles, recollit a la
Declaració Universal dels Drets Humans.
I a la vegada que critico a aquests defenso i aplaudeixo fins a cansar-me als catalanistes i independentistes convençuts que van anar a fer pedagogia a les acampades plenes de suposats apàtrides, però que no en tenen res, i de demòcrates, ben poc... Només son demòcrates amb el que els hi agrada.
«Yo soy hijo de andaluz. Quiero a España y la lengua castellana. Pero España no es mi país. Era el país de mi padre. Pero no es el mío».
Alfons López Tena, 10 de Setembre del 2007
