Ja tenim aquí el molt esperat segon treball dels Mercancias, aquesta vegada en forma de 7' amb els 3 temes nous ja coneguts de myspace y youtube:
Golpea
Rateros
Bastardo de ciudad
Aquesta és la portada, hi ha varis colors del plàstic a triar, taronja translúcid, negre "normal", i dos colors estil "camo" amb taques, verd oliva fosc i gris fosc.
Editat per Crowbar Records de València.
De moment el pots comprar a Common-People.net, on també trobaràs com a novetats acabades de sortir del forn samarretes dels finlandesos Wrongdoers, que ens van oferir un concert molt bo el passat 7 de Maig a València.
I've got scars on my face, I've got scars on my heart, if you ask me about all the trouble I've been in, I don't know where to start. No I don't know where to start. Some things I did were good, some things I did were bad, some things I did were stupid, but regrets I never had. No regrets I never had.
Well I don't want to be somebody's hero, 'cause I'm no Superman, I am but a simple bloke living life the best I can. Gettin' in and out of trouble - it's the story of my life, but somehow I always found a way to manage to survive.
I'm working-class man fighting for my rights in this fucked society, I always say what's on my mind, can't stand authority. I do not follow leaders and I don't believe in god, but I do look up to people who have fought for what they've got.
Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you! Fuck you!
I'm a stubborn rebel - I guess I'll always be, some might call me arrogant that's just the way I am to see. Well I never meant to be charming - for popularity I don't care, I'll treat people like they treat me - the way I think is fair.
Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you!
Some call me antisocial - an outcast yes a fool, society rejected me 'cause I don't play by it's rules. Some love me and some hate me and other think I'm strange, but I'm happy just the way I am - for no one I will change.
Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you! Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you! And especially not you, and especially not you - Fuck you!
Avui us deixo aquest grup, no perquè siguin super bons, que no ho son, però sí que tenen un so allunyat de l'Oi actual que cada cop és més i més trallero, la veu recorda un pèl als vells Pilseners, el fallo d'aquest grup és que estàn molt mal grabades les guitarres, o això o la guitarra era de plàstic... Però ho compensen amb unes bones lletres històriques i patriòtiques, que desgraciadament anem molt faltats de grups d'aquesta mena... de moment.
Acabats de pujar al goear uns temes de la banda The Leggionaires, del disc "Life in the Legion" del 2003.
Aquesta banda originaria dels Estats Units té algunes similituds amb grups com ara els Templars, o per exemple els francesos Kohorte IDF en temes com "Returning Home", el baixista d'aquesta va formar fa uns anys, per allà el 2005, la banda "Point Blank" a la Xina, juntament amb un francès i que també valen molt la pena d'escoltar.
Avui us porto una banda del Camp de Tarragona amb membres entre altres dels genials Gundown (i això que a mi aquesta música no m'apassiona, però si són bons ho són igualment..) de la qual n'havia sentit algunes veus a través de companys però que encara no havia tingut oportunitat de sentir.
El so, no seria dels estils que més m'agraden ni dels que solo posar en aquest bloc, però ho poso igualment perquè s'agraeix que surtin bandes noves i que s'atreveixin a cantar en català, perquè per molt que els Manel i Els amics de les arts triomfin fins Madrid tot i cantar en català,la realitat és que tot i tenir grups de tots els estils imaginables cantant en la nostra llengua,quasi mai han sortit de les nostres fronteres -és normal, d'altra banda, per ser una llengua amb uns pocs milions de parlants, i com que la gent que parla llengües majoritaries no està acostumada en general a escoltar altres coses fora del que entenen, cosa que nosaltres per collons hem de fer-.
Per tant, com ja he dit, s'agraeix que grups de "punk rock" facin servir la nostra llengüa, doncs és -massa- costum cantar en castellà i anglès en els estils underground del cantó del punk, oi! i similars tot i que els components dels grups parlin en català habitualment.
A part de trobar l'oportunitat per compartir una opinió com la que acabo de fer, m'ha agradat molt la següent lletra:
"L'mp3 em va arruïnar la vida"
Fills d'una època brillant
en l'absurd constant
el sacrifici d'una banda per entrar en un mercat
col·lapsat
t'han donat una oportunitat
per fracassar
podràs tocar (NO)
t'escoltaran (NO)
et falta estil (NO)
simplement pertanys a una generació
on la gent menja polles per tindre una opció
de tocar
de ser escoltats
de procurar
banyar-se en aquest pixat
Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida
i la de tots els qui hem vist morir
i els que s'han perdut pel camí
la passió ha mort
no és sent cap plor
generacions
que han perdut totes les il·lusions
(fills d'una era decadent)
Superficialitat
jerarquies en escenes fetes per subnormals
fills de puta avantguardistes
supuren merda pels testicles
t'ajudaran (NO)
t'escoltaran (NO)
et falta estil (NO)
son elitismes que ens separen a tots
generen odi a una causa que ha mort
valorar
un grup local
que ha procurat
banyar-se en aquest pixat
Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida
i la de tots els qui hem vist morir
i els que s'han perdut pel camí
la passió ha mort
no és sent cap plor
generacions
que han perdut totes les il·lusions
La web per a sentir i baixar la Demo que acaba de sortir fa 3 dies és la següent:
CRIM
*Amb mitja entrada escrita, buscant més info del grup he trobat un tema en cert fòrum on diuen "Crim és tot el contrari a Manel o Els Amics De Les Arts", precisament he citat aquests dos grups al meu text sense haver vist aquesta frase, i per altres motius, però sí, son tot el contrari realment, així que no us espereu pas música lleugera per a pijos i moderns, trobareu canya, del vostre gust o no, però canya.
Us deixo amb un parell de videos molt interessants sobre com es fabriquen els nostres estimats discos de vinil, molts ja ho haureu vist, però els que no, no us els perdeu!
Patriotic Alcoholic
L'autor del bloc no es responsabilitza ni té perquè estar d'acord en les opinions d'altres persones mostrades en aquest bloc, ni molt menys en les que es puguin llegir en la meva llista de blocs que segueixo, es pot seguir un bloc sense que tot el contingut t'agradi o interessi, encara que per alguns això és impensable perquè son uns tencats.
