Warheads - Dagen Är Natt (1979)

Gràcies a un colega he descobert aquesta banda, que a la vegada ell ha descobert a través de l'editor del bloc d' "US of Oi of Sweden" que també té un altre bloc on va penjant bastants grups suecs (entre d'altres coses): "Bernardo Fuck Yeah"




Un EP de 4 temes de l'any 1979, quatre molt bons temes, el tercer dels quals té un so Templars al 200%, però en general és un estil Templars tot l'EP.


El tracklist és el següent:

1. Dagen är natt
2. Desperate
3. Center of lies
4. Herre gud

Editat per R.I.P, Records (RR 791101), com he dit l'any '79

Per si el voleu descarregar us deixo la portada i contra-portada, i l'enllaç de descàrrega el podeu trobar al blog anomenat al principi d'aquest post.






A disfrutar d'aquesta bona banda!

I don't like you!

Un dels temes més versionejats (no és una paraula correcta però ni idea de com s'ha de dir..) dels Tornavisos...

L'original




La versió de la segona època d'ells mateixos




"Suededriver" (???)



Els grandiosos Haggis, tot i que amb aquesta potser es van flipar..



English Rose



Jonesy i la seva repetida fixació en aquest tema...




Brassic (horrible la portada d'aquest disc per cert)




The Junkers



Afonia (amb un gran baixista com la majoria de bandes d'aquelles terres)



I segur que n'hi han mils i mils més.. és el que té ser un temazo!


Alternate Action - Oi de Vancouver (Bio i Videos)

Aquesta és sense por a equivocar-me una de les millors bandes sorgides aquests últims anys en el panorama Oi/Punk mundial, Alternate Action directes des de Vancouver, Canadà.

Tradueixo la bio que hi ha al seu facebook:


Originalment la banda es va formar fa anys com un 3 combo de 3 persones, format per Greg (Lancasters, Subway Thugs, Glory Stompers) a la veu i al baix, Chris a la guitarra i Matt (Badamps) a la bateria, ens vam veure obligats a fer alguns canvis de formació, a causa de desafortunats impediments físics (el resultat de diversos actes de ximpleria, entremaliadures i bandolerisme) -NdR: ???? a saber quina bestiesa farien!!- i Chris va haver de traslladar-se a la llunyana costa de Victòria.

Tobias va entrar a la guitarra, i després es va unir a Rob en el baix per completar la banda (en més d'un sentit) una vegada més. Will (Zip Guns i Emergency) va reemplaçar a Matt a la bateria. Després de mig any, desprès que un membre nostre fos pare, estem de tornada, i millor que mai (si més no hem assajat bastant) Chris s'ha reincorporat a la banda com a segon guitarrista.


Estiguin atents a les conclusions dramàtiques d'aquesta esgarrifosa història de la delinqüència!



Skinhead a Way of Life:



We're Not Like You



Never Again




Thin Line





Keep Running




La seva discografia la formen els següents treballs:

Tough Times 10'

Editat per Narayan Records

Alternate Action 7'

Split amb Marching Orders 7'

Tots dos editats per Longshot Music

Thin Line (recull dels editats en vinil però en format CD)

Editat per Bords de Seine

I que jo sàpiga un tema en un sampler de Longshot Records.

Myspace

Facebook

Aprofito una foto del meu vell fotolog, el 7' homònim:

Pilseners - La Meva Terra -Maqueta 1995- (+ Lletra)



El meu país, la meva terra
La meva ciutat, el barri on vas créixer
L´escola on vas anar, els amics que hi vas deixar
Primers bons records d´una infància

I quan camines pels carrers
I escoltes la teva pàtria
Dintre del teu cor
I et sents orgullos

I et fa malt quan veus
Que alguna cosa no funciona
La policia, l´exèrcit i els burgesos
Fan mal la meva pàtria, l´odi s´acumula

I quan camines pels carrers
I escoltes la teva pàtria
Dintre del teu cor
I et sents orgullos

El meu país, la meva terra
La meva ciutat, el barri on vas créixer
L´escola on vas anar, els amics que hi vas deixar
Primers bons records d´una infància

I quan camines pels carrers
I escoltes la teva pàtria
Dintre del teu cor
I et sents orgullos

Feia molt temps que no posava als grans Pilseners, i ja tocava.

Los Suedeheads

Oi! totalment underground, grabat com es gravaba abans quan no hi havia ni un duro, amb lletres catxondes, per variar una mica...






Outclass - Second To None EP (2008)

Aquest és un dels mil i un projectes de l'incombustible Jonesy (English Rose, Spearhead, Bulldog Breed, T.M.F/D.M.F...) juntament amb músics de Bulgària.




Un EP de l'any 2008, amb un so una mica allunyat del que ens tenia acostumats en les altres bandes i deixant una mica de banda el típic so Oi/RAC i endinsant-se una mica en sons més hard-rock (per dir-ho d'alguna manera) tot i que evidentment tant la veu com moltes parts de les cançons, i sobretot la que porta el nom del grup, segueixen sonant a música skin al 100%.

Els 4 temes que el conformen són els següents:

Unvoidable


The Angel of My Dreams


Raise Your Fist


Outclass


Lamentablement almenys de moment aquest treball només ha sortit en format CD de la ma de Barracuda Records (Itàlia) esperem que algun dia es decideixin a treure'l en vinil, i ja de pas a fer alguna cosa nova amb aquest projecte (tot i que al no ser una banda "formal" si no de tenir membres de varis llocs potser és una mica més complicat) perquè aquest EP és senzillament molt i molt bo, i una mica d'aire fresc a la a vegades massa monòtona música de caire Skinhead.

El myspace de la banda és el següent i en ell podeu llegir més informació com ara la biografia i la curiosa realització i gravació d'aquest gran treball:

Myspace Outclass

Cronica: Wrongdoers - Glory Boys - Wellington Arms Eur. 7 Maig 2011 (VLC)

Desprès de que hagin passat tants dies del concert em digno a fer una mini-crònica del concert, tot i que no tinc ni fotos alguna n'he trobat, espero que ningú es molesti per publicar-les aquí.

A
mitja tarda i ja bastant borratxos (no s'ens pot treure de casa..) i desprès de tapes i una bona Paella (amb cargols, com ha de ser) i havent-nos salvat pels pèls (que no tenim) d'acabar xops com autèntiques esponges pel xàfec d'estiu que va caure,ens vam dirigir a un bon bar de la Capital del Túria on hi havia posant música el cantant dels Mercancias i ens va fer passar una bona estona amb una bona selecció musical fins que ens van avisar que ja podiem anar tirant cap a la sala, per la nostra alegria la mateixa que el concert de The Clichés del 2009 (i el que hi hagi estat sap perquè dic això)

Doncs amb un taxi -estàvem com per conduir..) ens vam dirigir cap a la sala del concert i en arribar ja hi havia bastant ambient, gent de moltes procedències com ha de ser, va tardar bastanta estona a iniciar el concert, però millor perquè ens va donar temps a xerrar amb els coneguts, amb no coneguts, a anar bebent una mica més i a menjar una fabulosa hamburguesa ben grossa amb patates que deixava a l'altura de la merda a les famoses cadenes de menjar ràpid, Tot això amb bona música sonant de fons, i com no, amb una passada pels discos en venta on no vam poder evitar fer-nos amb algun que altre vinil...

P
rimer van tocar els Wellington Arms Europe (Eric Brew & Honour Fanzine a la veu i guitarra & Vega Glory al baix i Nesty Glory a la bateria) que van tocar cançons de la banda americana i alguna que altre versió, el so no era perfecte però quan algú et toca algun tema del All Skrewed Up com ara el Government Action o el Disorderly Conduct d'Arresting Officers, com soni és el de menys.

Segons van ser els finesos Wrongdoers, que van oferir-nos un bon concert amb tots els seus temes del CD que tenen publicat (i que crec que ha de sortir aviat en vinil)
Així doncs van repassar temes coneguts com "Oi! For Finland" "Fight for your life" "Wasting Away" i la resta de temes propis, amb alguna versió, que recordi jo el "Violence" de Combat 84 no sé si alguna més. Comentar que tan el baixista com sobretot el guitarra, són uns autèntics cracks pel que estem acostumats a les bandes de Skinhead Music, i que el cantant per sorpresa d'alguns -no la meva, que ja m'ho pensava- no cantava pas tan "fort" com els temes gravats, que no vol dir això que sonessin malament ni molt menys, van sonar molt i molt potents, i realment em van sorprendre gratament.

Últims de la nit van ser els valencians Glory Boys, grup que no necessita presentació i actualment l'estandart indiscutible de la música Oi! feta aquí, per molt que ho discuteixin alguns envejosos fanàtics.
El so no els va acompanyar molt per desgràcia, però un cop comencen a desgranar els seus temes, tant els més bons com els altres, l'euforia sempre es desferma entre el públic, habitualment ens tenen acostumats a escoltar versions, com per exemple la que mai falla dels grans Judas Priest, Breaking The Law, i el meu estat alcoholic no em deixa recordar quines altres varen fer.
Per mi el moment més bo del concert va ser amb el no menys bo "My Land", en el qual em vaig acabar de quedar afònic, tot i que ja no em quedava molta veu.

El post concert va ser tan o més bo que el concert en si, com sempre per aquelles terres, sonant des de Ska (Judge Dread rule OK), Punk,Rock, Oi!... i acabant de destrossar-nos les neurones amb cervesa i altres begudes, tot xarrant de tonteries, de projectes de futur que s'esveren amb l'influència de l'alcohol, de futbol com no, i d'altres bestieses que no ve al cas anomenar tampoc.

Aquí deixo un parell de fotos de Wrongdoers i Wellington Arms, desgraciadament de Glory Boys no n'he trobat cap ni una.

Wellington Arms Eur.



Wrongdoers



Ara només esperar a que tinguem una altra excusa per travessar l'Ebre direcció València, com ara un bon concert d'Oi!, ja que per aquí dalt la cosa està molt complicada, i no serà per ganes que en tenim alguns..però si a vegades ja costa que puguem muntar punxades vinileres regularment, concerts ja no cal ni comentar-ho.


KEEP THE FAITH!