Yoko Ono vol demandar un pub anomenat "Lennon's" (i tribut a DCD)

Doncs avui em surto de la temàtica habitual del blog per comentar una de les bogeries d'aquesta "dona"


Notícia (del pamflet cutre 20minutos...)



Realment si té ganes de perdre el temps d'aquesta manera, tindrà una mica de feina, doncs només a Catalunya sé de més de 3 bars que es diuen igual, i molts més que n'hi han de ben segur, així que per tot el món n'hi deu haver a centenars o milers.

Per no parlar de que una persona que en comptes d'estar orgullosa de que treballadors honrats fagin homenatge al seu difunt marit, té una baixesa moral totalment indecent.

A part d'això, a la notícia es pot llegir una dada molt més demencial:

Asimismo, su equipo legal reprochó al cantante Lennon Murphy la utilización del nombre de Lennon.

Només afegir una cosa:






F
eia dies que volia dedicar una entrada a aquest genial i mític grup allunyat de la nostra escena, un grup que ja fa molts anys van fer de l'innovació musical a Espanya, i sobretot de la provocació i de les lletres políticament incorrectes -tot i ser més aviat d'esquerres que altra cosa, que encara té més mèrit- el seu gran tret distintiu, en un món on la majoria de grups quan triomfen fora dels nivells totalment underground solen suavitzar les seves lletres i opinions, "pel què diran", i avui he trobat l'excusa perfecte, tot i que tenen un fum de cançons adequades per mil situacions lamentables de la decadent societat en què vivim.

Portada Segundo Asalto, 1989


Kapitalisti Angli (Los discursos de Lenin, 1989)




Los discursos de Lenin están mal traducidos,
pero ¿quién ha traducido los discursos de Lenin?
Stalin no era un mudo
ni tampoco un ganapán,
fusilaba traductores cuando traducían mal.
Trotsky escribía, pero no se le entendía,
tenía en la cabeza clavado un piolet.
Los discursos de Lenin están mal traducidos,
pero ¿quién ha traducido los discursos de Lenin?
Cuando habla tras su barba el compañero Fidel Castro,
habla mucho y en cristiano,
pero no le hacen ni caso.
Recuerda los discursos del llorado Chu En-Lai,
están todos en chino,
pero eso es lo que hay.
Los discursos de Lenin están mal traducidos,
pero ¿quién ha traducido los discursos de Lenin?
A Gadaffi le han tirado la mostaza en la cabeza
porque habla demasiado, sobre todo cuando reza.
Secretario General en el discurso final,
llorando confeti ante el Comité Central.

Madness i "La Tokio" al Crüilla BCN 2011 (Videos)

Ja que com molta altra gent jo tampoc vaig poder-hi anar, almenys disfrutarem dels videos que penja l'incansable SerrallongaBCN al Youtube (visiteu el seu canal de els que encara no ho feu perquè val MOLT la pena)











(Com surti feina aviat -que ho dubto tal i com va la cosa- me'n vaig de cap a Mallorca sens dubte...)






BOOTS & BRACES, SUITS & LOAFERS!!

Mac & Los Guarén Korps - Borracho

Només comentaré una cosa respecte aquesta cançó:

Els tres últims versos de la lletra (adjuntada sota del video) són una de les grans veritats, si més no, per molta gent, a la qual per sort o per desgràcia m'hi haig d'incloure.





Si enciendo un cigarrillo
Mi cuerpo se va a inflamar
90% de alcohol
Por mis venas corre Ron
Cervecita en las mañanas
Petaca de whiskey en el trabajo
Al almuerzo vinito tinto
Y por las tardes me voy al bar

¡Borracho!
¡Borracho!
¡Borracho!

Se me pasa la vida entera
perdido en un bosque de botellas
me tambaleo como marioneta
pero aún aguanto otra ronda ¡otra ronda, otra ronda!
Estandarte ultraborracho
soy una esponja profesional
no se cura un corazón roto
sin antes el hígado lesionar

P 38 - Poseur de Bombes (Cançó + Lletra)






Toute la planète danse, danse, au rythme des guerres et des combats,
Le sang coule au nom des délivrances,
Bang, Bang Attentat !

Poseur de bombes, trop devictimes, crève pour tes crimes

Toute la planète est en sursis, Paris, Londres, Oklahoma City
Pas de frontières pour les assassinats,
Bang, Bang Attentat !



Poseur de bombes, trop de victimes, crève pour tes crimes



Trop lâche pour combattre face à face, pour un dieu ou au nom d'une race
La talion sera ma seule foi, Bang, Bang Attentat

Poseur de bombes, trop de victimes, crève pour tes crimes (x2)

Maleïda Calor!

Una mica de bona música per aguantar aquest temps tan horrible...

Ruhestöhrunk Oi d'Alemanya (Videos)

Doncs avui us porto un grup de Rostock (sí, on la mítica BBQ) del qual tinc un EP de 7' amb 5 temes (Bandworm Rec. Ref.008) que està bastant bé, sobretot aquests tres que posaré a continuació, en quan al so, doncs son alemanys, amb això està tot dit, aquí van els temes:





Per escoltar aquest segon tema foteu-li canya al volum perquè qui l'hagi posat deu ser una mica ruc i se sent molt i molt fluix, però el tema val la pena escoltar-lo.



Aquest 3er torna a tenir un volum acceptable:




I precisament buscant aquests tres temes pel Youtube m'he trobat amb que tenen com a mínim un LP sencer, cosa que jo no sabia, aquí us deixo algun tema:







La seva web és myspace.com/ruhestohrunk


Feia dies que tenia ganes de posar algun grup bastant desconegut i avui ordenant discos m'he enrecordat d'aquests, espero que els disfruteu, a mi m'agraden bastant.

Grans veritats, a vegades incómodes, sobre el món actual i la seva cultura

Cito, sense anomenar l'autor perquè així m'ho ha demanat al preguntar-li si podia publicar el text, val a dir que parla de la ciutat de Barcelona i especialment de la zona del centre que tots coneixem, tot i que és un text molt real i cert i que es pot aplicar a la situació general de tants i tants llocs, tant catalans com de molts indrets del món, una crònica d'actualitat dura, més exageradament o menys depenent del lloc, però que si més no fa pensar, i molt, de com està el panorama actualment, aquí va:



(...) És que Barcelona és una aberració, des d'un punt de vista nacional. És una ciutat que fot fàstic, sobretot el centre. I a pesar de ser barceloní de sempre, ho dic sense cap problema. Altres barris sí que s'ha de dir que són honorables excepcions.


És una ciutat que desperta, anant pel Centre, en qualsevol nacionalista català un sentiment similar al de Taxi Driver, si em permeteu la broma.


És una ciutat colonitzada pel pitjor de les coses estrangeres. Francament, em cago en quasi tot lo estranger que tenim a la ciutat, i compte: siguin rics o pobres. N'estic tant fins els collons dels sudaques com dels italians. I no per les seves nacionalitats, sinó per què n'hi ha MASSA.


Me la sua el color de pell, me la sua si tenen molta o poca pasta, senzillament m'emprenya que estiguin convertint Barcelona en una caricatura lamentable de lo que hauria de ser la capital del nostre País, amb les seves merdes importades.


Que si els putos Erasmus, que si els turistes, que si els maleïts immigrants "guais" italians o argentins, que venen a parar la mà i encara van de cracks per la vida els desgraciats de merda; que si els "moderns" catalanets-botiflerets dels collons, els oficinistes de la resta de l'Estat "que vienen con su empresa a Barcelona", el quillam de merda...


Des de la Gran Via fins a la Catedral, pots trobar-te tres o quatre H&M, Zaras i Pull&Bear seguits. Ple de botigues despersonalitzades, de coses sense identitat, enderrocament d'edificis de valor històric, presència nul·la de la cultura popular... Això és el què és Barcelona, un conglomerat sense personalitat.


El centre de Barcelona no és català, però és que tampoc és prou espanyol, ni de cap lloc. És la diarrea fruit de l'empatx de merda que s'ha fotut aquesta ciutat.



Citat el text, afegeixo:

Hem de conservar el nostre llegat històric, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres llengües, siguem d'on siguem, a cada lloc del món, la nostrada manera de ser, és el més gran que tenim i no podem deixar que mori, si no, què els hi deixarem als nostres néts? Un món globalitzat culturalment i uniforme? En que no caldrà ni anar a visitar països estrangers perquè no hi haurà res diferent a veure, ja que tots s'assemblaran massa? És això el que volem?

Espero, que no sigui així, doncs si passa això, els nostres descendents ens maleiran pels segles dels segles, per haver-los deixat en herència un món gris, especialment les ciutats grans, un món saturat, on no valdrà la pena ni sortir de casa...

Reflexionem-hi.