Bon Any Nou... si és que és possible

Avui i per estrenar aquest 2011 permeteu-me no parlar de música, m'he llevat (a les set de la tarda, tot s'ha de dir...) amb la notícia que 3 dels 4 primers naixements a Catalunya són de famílies extrangeres, al pas que anem amb 30 o 40 anys els catalans serem una puta minoría a casa nostra, i encara els progres de merda que es fan dir catalanistes els hi regalarien la casa i els hi posarien el cul.

Jo no sóc com tants tontos que critiquen als immigrants pel sol fet de ser-ho, menys quan sé de sobra que si patim aquesta immigració brutal és per culpa dels nostres polítics (i sobretot del PP espanyol que ara guanya vots criticant-los quan van ser ells qui van obrir totalment les portes), que en el moment del boom immobiliari els hi va convindre tenir un munt de mà d'obra barata, i ara que falta la feina que ens donguin pel cul als de baix, com sempre, no cal entrar al tema de si es vol immigració o no s'en vol, de si s'és racista o no s'és racista, és un tema estúpid del qual no cal ni parlar, la realitat és la que és i els somnis utòpics siguin quins siguin, com ara el que alguns tenen de viure en un lloc on només trobar gent igual a tú, no existiràn mai, per bé o per mal.

Jo del que em queixo és de que els catalans som tant covards de deixar-nos trepitjar culturalment, tant cagats de permetre que la gent de fora que vé a casa nostra en comptes de mostrar el seu respecte a la seva terra d'acollida es passin pel forro dels ous el lloc en el qual viuen, a la majoria no els hi doni la gana ni tan sols de practicar la nostra llengua,ja no cal dir res d'integrar-se mínimament a la nostra cultura.

El problema és que en un món globalitzat i amb les portes obertes en tots els sentits si no hi ha una classe política i una ciutadania amb dos collons sobre la taula la nostra identitat es va desfent, per no mencionar que des d'Espanya no ens ajuden pas, l'únic que fan és posar-nos pals a les rodes en tots els temes que afecten i riure's de nosaltres, llavors es queixen de que no ens els estimem, a ells.

Els enemics de la nostra terra els tenim tant a fora com a casa, cal no oblidar-ho.

Sé que tinc alguns lectors que no són pas catalans, ara bé, no faig el blog per caure bé a la gent, i si algú que passa per aquí és dels que no respecten Catalunya i no li agrada el que opino, que no torni si no vol.

Com ja deia al principi del text, si no ens posem les piles en tots els sentits Catalunya s'anirà esborrant del mapa, aquesta és l'única realitat, i la majoria de catalans tontets "pijoprogres" i políticament correctes, molts d'ells encara amb la barra d'autoanomenar-se nacionalistes i/o patriotes, ajuden menys que tots els immigrants que no s'han adaptat ni s'adapten, que són la gran majoria d'ells per desgràcia, siguin del territori espanyol vinguts durant la dictadura (colonització pura i dura, no té altre nom) o de la nova immigració actual.

Bon any? Sense entrar en termes económics o de crisi, que això és una cosa generalitzada per a tots els països, un català no pot ser feliç en la situació actual i en la que ens depara el futur, de cap manera.










PD: A l'anònim que m'ha escrit a aquesta entrada:

1 Nazi ho deus ser tú, no pas jo, té collons, ja que "els altres" em solen dir "rojo"

2 Jo no dic valent ni no valent a ningú, jo dic que si nosaltres no protegim la nostra cultura ningú ho farà per nosaltres, i també que molts dels catalans tenen un auto-odi brutal en aquest tema.

3 No saps si mai he aixecat el puny a ningú o ho he deixat de fer, i a mès crec que barrejes temes, què hi ha a veure amb anar-se fotent d'hòsties més o menys vegades amb la reflexió que jo feia al meu text? que parla simplement de que tot i les hòsties que patim amb la llengua i la cultura hem de seguir conservant-la i no abaixar mai el cap en aquest sentit.

4 Jo no vull donar exemple a ningú, (i menys d'anar de macarra, no en sóc ni ganes) no milito enlloc perquè la veritat és que no em crec a ningú, cosa que no treu que sigui català i que vegi el que passa al meu voltant, i si vull fer una reflexió la faig, però repeteixo sense voler donar cap mena d'exemple, ni ganes, això són paraules que tú t'has tret de la màniga.