Avui porto aquesta banda amb poc més d'un any de vida, podriem dir que punk, però als catalans ens sonarà sense cap mena de dubte a moltes bandes d'Oi que existien per aquestes terres als noranta, com Street Bastards, Remences... tant en la música com en la veu sobretot, compta entre d'altres amb un dels dos cantants dels Cabrians tocant la guitarra.
Acaben de treure al carrer un EP, titulat EP (perquè matar-s'hi més, si és el que és?) amb 4 temes, evidentment en format vinil 7'' editat per Stomping Records i Gall Xinador Records, i demà el presenten a la Sala Underground (Si no m'equivoco és el Rock Sound, l'antic RudeClub) amb l'acompanyament de Dj's desprès del concert.
Bé, ara que ja han anat apareixent videos del concertàs que vam disfrutar a Romford fa una setmana, faig un recull d'alguns d'ells i la mini-crònica de rigor, serà de ben segur un concert difícil de repetir, on a més de disfrutar de mites de l'Oi, tots van sonar de collons, amb un bon ambient general, i gent de totes les edats, tot i que em fa l'efecte que a Anglaterra no hi ha gaire "new breed", la majoria de joves per no dir quasi tots erem de fora.
Un viatge de ben just 24h, poc vam poder "disfrutar" del lloc, però anàvem al que anàvem i tampoc sobren els diners ni el temps, que s'ha de treballar i tal.
Creiem que arribariem tard entre l'anar justos i el merder de dormir en diferents hotels, però al final encara vam arribar una hora abans de l'inici, servidor i un colega vam ser llestos d'anar a entregar el codi de l'entrada estona abans que es formés la cua i tornar-se'n al bar del davant a fer unes pintes ja amb el braçal posat (una llàstima no tenir una entrada física d'aquest event, seria una de les joies de la col.lecció) i quan va començar el concert entrar ràpidament mentre la majoria de la gent, inclosos els companys de viatge feien cua mentre escoltaven desde fora els Close Shave.
No cal parlar detingudament sobre tots els grups, van sonar tots de puta mare, Close Shave espectaculars per ser el concert del seu retorn, bestial la veu del Fluffy per cert, la conserva tant bé com abans.
Razorblade son bastant avorrits però el que és tocar ho fan bé, a destacar la brutal veu del cantant, però al cap de 4 temes ja me n'havia cansat totalment, i aprofitant que hi havia un lloc per fumar i xerrar sense tant de soroll.. això vam fer.
Viciours Rumours van estar molt bé també, tot i que vaig trobar a faltar algun tema, però totalment entregats i sonant bé.
Superyob espectaculars, bé, de tots és sabut que el vell Frankie és una debilitat musical de les més grans que tinc.
Condemned 84 què dir, van fer alguna cagada important en algun tema, i un parell de temes els van quedar molt malament (up yours i young blood) curiosament temes molt ràpids els dos, i un dels temes nous que van tocar no em va acabar d'agradar, però el concert en general bestial, vaja, són C84.
The Crack els venia a veure amb una certa por, doncs fa dos anys a Girona van fer llàstima.. però ni anaven massa borratxos, ni estaven passotes, tot el contrari, van fer un concertàs espectacular, entregadíssims i disfrutant tan o més com nosaltres.
Desprès del concert a menjar una mica "ostres, aquesta hamburguesa té gust de carn de veritat!!!" i veient el trist panorama que hi havia per continuar la festa (discoteques cutres plenes de gent patètica i chavs) vam optar per anar a dormir a una hora decent, i la resta ja és història que no cal explicar al bloc.
Us deixo amb els videos, llàstima que no n'hi ha cap a Youtube dels Vicious.
Avui deixo de banda la temàtica principal del bloc, per posar-ne una de música protesta catalana, que ja tocava, el gran, inimitable, Quico Pi de la Serra, i que ve que ni pintada amb les coses que passen últimament...
La vull dedicar a tots, però especialment en un dia com avui a aquest fill de la gran... i sort que és del PSOE... per desgràcia aquests fills de p... segueixen enganyant a milers de catalans que voten PSC, així va el país.
Acabo de descobrir aquesta banda de Limoilou, Quebec, que pel que em sembla veure al myspace ja no toquen..? doncs això, que sempre vaig tard amb descobrir segons quins grups!
Un dels esportistes de motor, pilot de MotoGP, més controvertits, polèmics i es podria dir que "antisocials" dins del "Continental Circus", ens ha deixat avui en una tràgica caiguda en la que un cop a terra ha sigut atropellat per Colin Edwards i el seu millor amic Valentino Rossi, que de ben segur li causarà bastant de mal de cap, tot i no tenir culpa de res.
Suposo que alguns es sorprenen que pengi notícies d'aquesta mena al blog però els que em seguiu des de fa temps ja us haureu fixat que unes quantes entrades sobre esports de motor he fet, perquè m'agrada i perquè què collons, el blog és meu!
Us deixo amb una foto prou maca pels que ens agraden les motos antigues:
Des d'aquí també vull retre homenatge, que al seu dia em va passar per alt fer-ho, al gran Carles Checa, de la meva comarca a més, que va conquistar el títol de Superbikes fa unes setmanes, a l'edat de 38 anys, un també gran pilot, que tot i vorejar la mort l'any 1998 degut a un accident en cursa, ha continuat lluitant fins aconseguir una gran victoria com sempre s'ha merescut.
*Red & Black split vinyl pressing limited to 300 copies. New/mint on Haunted Town Records (2011) British Oi! legends CONDEMNED 84 return with what might be their hardest album to date. 12 cuts about fighting, clockwork violence and more fighting. Sounds like "No One Likes Us We Don't Care" meets "Face The Aggression". Over the top HAMMER! *First pressing 200 on clear orange vinyl, 300 on red & black split vinyl and 400 on black vinyl. PRE-ORDERS are being taken now, the first press will go quickly! We anticipate shipment by November 15th.
1.IN FROM THE DARKNESS (intro) 2.CLOCKWORK HOOLIGAN 3.DONT LET THEM GET THE BETTER OF YOU 4 FOREVER 5.TOO OLD TO FIGHT - TOO OLD TO RUN 6.WE ARE - WHAT WE ARE 7.WHAT THE FUCK YOU LOOKING AT? 8.HEAR THE CALL 9.I JUST WANNA BE FAMOUS 10.INTIMIDATED 11.ENGLAND 12.WE STAND ALONE 13.OUT FROM THE DARKNESS (outto)
Em sap greu tenir el bloc tan abandonat últimament però porto unes setmanes que a part de treballar com un negre poca cosa més puc fer, però dissabte passat em vaig escapar per a poder veure -per fi, desprès de varis intents fallits- als Donostiarres Plan B, un grup de puta mare com a músics, i com vaig poder comprovar tan o més bons com a persones, vaig gravar aquest vídeo que si bé no és ni el meu tema preferit d'ells va ser l'única que vaig intentar gravar i vaig tenir temps de gravar quan no feia gaire que havia començat... el so és el que és, però no tinc cap càmera bona per tan... de totes formes per qui conegui el tema se sent sobrat, i qui no, a buscar-lo!
També de pas dir que han tret un nou single, de la mà de Rock&Wolf Productions, de Lleida, amb els temes Lory Jane i Deja ya de llorar, que potser son una mica més suaus i lents musicalment però que és PLAN B 100% i pels viciats com jo no defrauden.
Aquí us deixo amb el video i potser si tinc sort em passaran alguna foto bona del concert, on també van tocar els tarragonins Gundown, com sempre amb un bon espectacle.
Actualització: Adjunto també unes quantes fotos que m'han passat fa una estona (Gràcies Marta!)
Un dels temes més grans d'un dels grups més grans.
Now every cheap hood strikes a bargain with the world,
Ends up making payments on a sofa or a girl.
Love 'n hate tattooed across the knuckles of his hands,
Hands that slap his kids around, 'cause they don't understand how,
Death or glory, becomes just another story.
Death or glory, becomes just another story.
'n every gimmick hungry yob digging gold from rock 'n roll,
Grabs the mike to tell us he'll die before he's sold,
But I believe in this and it's been tested by research,
He, who fucks nuns, will later join the church.
Death or glory, becomes just another story.
Death or glory, becomes just another story.
Fear in the gun-sights,
They say lie low,
You say ok,
Don't wanna play the show,
Now all you're thinking
"Was it death or glory now?"
Playing the blues of kings,
Sure looks better now.
Death or glory, just another story?
Death or glory, just another story?
From every dingy basement, on every dingy street,
Every dragging handclap over every dragging beat,
It's just the beat of time, the beat that must go on
If you've been trying for years, we 'ready heard your song
Death or glory, becomes just another story.
Death or glory, just another story?
We gonna march, a long way,
Fight, a long time,
We got to travel, over mountains,
Got to travel, over seas,
We gonna fight, your brother,
We gonna fight, 'til you loose,
We gonna raise, trouble,
We gonna raise, hell.
We gonna fight, your brother,
Raise, hell.
Death or glory, becomes just another story.
Death or glory, becomes just another story.
Death or glory, just another story?
Death or glory, becomes just another story.
Te conozco desde chica vos estabas con ET
me decia a mi mismo ya vas a crecer
la vida te fue jodida, o quizas no
Desde chica vos caistes en las garras del alcohol
yo soy el cuerpo y las garras del señor alcohol
y asi como te agarró el vicio así te agarraria yo
Drew Barrymore, noches viciadas de lujuria Drew Barrymore, Tatuajes sexo a full y alcohol
Drew mi vida ya creciste, hoy sos toda una mujer,
para estar un rato con vos le rezaria a lucifer
tengo del cristo muerto la barba, y de los angeles las alas
pero papa me dio mi gran espada
Ya no existe el et, ya no lo volveras a ver
solo existo yo dentro tuyo profundo, profundo...
Drew...
Dicen que en USA nadie besa como vos,
pero me gustaria comprobarlo yo
no te soltaria mas, cambiaria tu forma de pensar
no te va a caber ninguna mina mas
no tendras ninguna puerta abierta
ni carne cerraria tus entradas
Una gran notícia em trobava ahir al vespre desprès d'una jornada laboral d'aquelles en les que t'agradaria no haver-te llevat, però al arribar a casa em trobo amb la notícia i em va fer més lleuger el final del dia!
Semblarà l'imserso dels skins al final! I lo que mola pels que no vam veure tots aquests grups als seus anys de glòria!
Un tema que seria un gran clàssic del punk i oi! més "rocanrolero" si fos de qualsevol altre grup, segueix sent un gran clàssic, però ja ens entenem, no? i és un temazo en tota regla!
Walking 'round the streets, one place to another
I feel like I lost out on a will
No you don't come here
Yes you've got to go there as well
Wait here a minute, but I've been here three hours
My legs are aching 'cos the seats have all gone
Hey you over there, there's a cubicle spare
So come 'ere
Chorus:
Honey, I need money
Money to find my way
I ain't had a bite since Saturday night
And that is now three days
She looked at me like I'm some sort of beggar
You know it's hard to keep your temper at times
You don't know what to pay 'cos
Your being out of work is a crime, yes a crime.
We decided after thinking, your career is sinking
So we'll offer you a twenty a week
Who was it that said, it was the Bible I read
Said the ones that inherit are meek
(Repeat Chorus)
One minute I'm in Camden, the next I'm in Eusson
Then they send me back to Kentish Town
I've completed lap two, there's a hole in my shoe
And I'm down, yes I'm down
It's been such an ordeal, and the way that I feel
When I get a letter next day
Saying there's something down here, that we need to clear up
And if you don't come, you don't get paid
Fa bastant temps vaig penjar la mítica demo de dos temes d'aquesta banda formada entre altres pel cantant i guitarra dels Evil Skins, Sniff i Ptit Willy respectivament.
Ara, gràcies a Youtube acabo de descobrir uns quants temes més d'aquesta banda, sembla ser que d'una Demo del 1989, i aquí els comparteixo per a que els pugueu disfrutar:
Avui és un dia adient per deixar aquesta versió del grup que és, per molta gent, el millor grup de rock de l'història, que ens va deixar incomptables himnes, entre d'altres la famosissima "Bohemian Rhapsody", per molta gent la millor cançó de l'història de la música moderna.
Curiosa versió de Dieter KBK + BDC del seu disc "Rocking in Sao Paulo Rolling in Brazil", disc enregistrat el 2009 i llançat desprès de la mort per suïcidi de l'ànima de KBK, Dieter Samoy, un dels grups més grans músical i líricament de l'escena Skin, li pesi a qui li pesi, i que mai es va amagar de la seva passió pel rock en general, proba d'això molts temes amb gran influència Metal, fins i tot alguna lletra homenatge, o samarretes de grups tatxats de "degenerats i maricons" per molta gent de la seva pròpia escena,i que Dieter vestia habitualment important-li una merda el que diguin 4 marginats.
Avui, que Freddie Mercury hauria complert 65 anys, segurament el millor cantant i frontman de l'història del rock, ja volia fer-li un homenatge, i com que sempre que apareix el nom dels Queen en segons quins ambients s'han de sentir crítiques de mono-neuronals estúpids, doncs què millor que aprofitar aquesta versió per deixar en ridícul a tota aquesta gent de poc cervell que aprecia la música només segons qui la fa, per tots ells, aquí la deixo, és una versió en clau més canyera i no de rock clàssic com l'original de l'himne "Crazy little thing called love" dels Queen, rebajetada com a "Crazy little thing called pride". A disfrutar-la.
Via un company del Facebook acabo de descubrir aquest blogspot dels New Chords -Ex Veros- dels quals ja hem parlat en aquest bloc uns quants cops, tant del grup nou com del vell.
En aquest bloc pel que sembla van penjant les feines que van fent aquesta incansable parella francesa, hi ha versions "Covers Corner", i també Demos dels seus temes propis, a l'estil que ja feien fa anys amb els Veros d'anar pujant al Myspace infinitat de temes seus i versions de la música que els agrada, i recordeu l'estupenda recopilació de versions i si no recordo malament algun tema propi que ens van deixar en una magnífica col.lecció de 38 fitxers MP3 per a que ho descarreguessim totalment gratis, que amb un cop de google trobareu molt fàcilment.
Aquí veiem a una botiflera enretirant l'estelada que la seva família havia deixat a sobre...
A l'hora de sortir s'ha tornat a posar la bandera al seu lloc, com ha de ser.
D.E.P
Els botiflers dels Mossos d'Esquadra i els seus amos, ara CiU, han retirat l'estelada que LA FAMÍLIA de l'Heribert li havien posat a sobre del feretre, perpetrant així un altre acte de vergonya nacional i hipocresia Ciuenca, que son molt nacionalistes a vegades, molt independentistes un parell de cops a l'any, però la resta de l'any l'únic que fan és... en fi, ja sabem què fan.
Per cert, els màxims representants d'ICV no s'hi han ni presentat a rendir-li homenatge, sort que ja no enganyen a ningú i només els continuen votant els 4 eco-pijos espanyols, molta llibertat pel Tibet i el Sàhara però a l'hora de parlar de Catalunya sempre es caguen a sobre, no han anat al funeral de l'Heribert, però sí que van anar al del malparit d'en Samaranch, i diuen ser catalans i catalanistes, així s'enfonsin aviat.
"Un país, una nació, no es destrueix mai per efecte d'una guerra, per efecte d'una ocupació temporal, sinó que es destrueix només amb instal.lació de forasters en el seu propi territori fins a reduir els originaris a ser minoria, i això és el que ens passa als catalans."
Heribert Barrera
'A vegades en Barrera i jo ens discutíem, perquè pensàvem diferent...però haig de dir que el temps li ha acabat donant la raó a ell'
Jordi Pujol
Si voleu saber alguna cosa més d'aquesta importantíssima figura de l'història de Catalunya, que ens va deixar fa 2 dies als 94 anys, aquí teniu un bon article:
Va ser acusat de racista i xenòfob quan l'únic que va dir era una veritat, immigrants exaltats, que evidentment no parlaven català el van intentar agredir, m'agradaria saber qui van ser els que els hi van explicar i tergiversar les declaracions de l'Heribert a tots aquests extrangers perquè d'un dia de no saber ni qui era, passessin a l'endemà a tenir pancartes en català -bé, i en castellà- dient-li racista, feixista (??) i mil bestieses més, a odiar-lo, per dir una veritat que aquests mateixos forasters dirien si passés al seu país, perquè és lògic i tampoc ningú els hauria de criticar per fer-ho.
Discurs a la Mani del 9J del present any.
M'hi jugaria un pèsol que van ser els imbècils d'IC-V i similars pijos de barri alt que van menjar el cap a aquests extrangers inadaptats a la nostra terra per atacar a un personatge, que tot i que sí que havia fet algun comentari una mica passat de voltes, no se'l pot recordar només per això, els polítics d'avui en dia, la majoria, amb els ecopijos al capdavant, son tan mediocres... quina llàstima, i quina enveja deuen tenir de gent com l'Heribert, fins i tot els seus indignes hereus que manen a l'ERC actual.
Genial concert que ens va oferir aquesta mítica banda Catalana, i com no podia ser d'altra manera al final del concert dues versions del Judge, la primera no la vaig poder grabar, aquí teniu l'Up With the Cock amb pollastre inclòs, a disfrutar-ho.
El so és bastant deficient perquè era molt aprop dels "bafles", però amb la gentada que hi havia tampoc era fàcil apartar-se.
No fa pas tant temps que ens van sorprendre -negativament- amb que ho deixaven, però, es veu que no es poden estar quiets, i fa poquet ens van tornar a sorprendre -aquest cop positivament- amb que ja estaven preparant un nou LP per aquest 2011...
De moment tenim la portada i el tracklist:
TRACKS
1. Fear Not, My Axe Is Sharp
2. Are You Lionhearted?
3. Known To The Devil
4. Spitting Bullets
5. The Unforgiven IV
6. This Band Of Brothers
7. When The Damned Won't Wait
8. Skinny Tin Ribs
9. This Soul Of Mine
10. Big Brother (Criminal Tendencies cover)
11. Dicking Refuckulous
12. The Kid That Died
No cal ni comentar-ho, si no fos perquè els caradures de TVE (Televisió Espanyola, per si algú de fora no ho sap) ho han manipulat descaradament volent fer veure que és el 2n entrenador del FCB que va a picar a Mou sense motiu, això és Espanya senyors.
Tot i que el Madrit ahir -porcades a part- va jugar com mai ha jugat aquests últims anys, es segueix veient qui de moment mira a la cara i qui encara no s'hi atreveix...
Ja tenim aquí el molt esperat segon treball dels Mercancias, aquesta vegada en forma de 7' amb els 3 temes nous ja coneguts de myspace y youtube:
Golpea
Rateros
Bastardo de ciudad
Aquesta és la portada, hi ha varis colors del plàstic a triar, taronja translúcid, negre "normal", i dos colors estil "camo" amb taques, verd oliva fosc i gris fosc.
Editat per Crowbar Records de València.
De moment el pots comprar a Common-People.net, on també trobaràs com a novetats acabades de sortir del forn samarretes dels finlandesos Wrongdoers, que ens van oferir un concert molt bo el passat 7 de Maig a València.
I've got scars on my face, I've got scars on my heart, if you ask me about all the trouble I've been in, I don't know where to start. No I don't know where to start. Some things I did were good, some things I did were bad, some things I did were stupid, but regrets I never had. No regrets I never had.
Well I don't want to be somebody's hero, 'cause I'm no Superman, I am but a simple bloke living life the best I can. Gettin' in and out of trouble - it's the story of my life, but somehow I always found a way to manage to survive.
I'm working-class man fighting for my rights in this fucked society, I always say what's on my mind, can't stand authority. I do not follow leaders and I don't believe in god, but I do look up to people who have fought for what they've got.
Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you! Fuck you!
I'm a stubborn rebel - I guess I'll always be, some might call me arrogant that's just the way I am to see. Well I never meant to be charming - for popularity I don't care, I'll treat people like they treat me - the way I think is fair.
Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you!
Some call me antisocial - an outcast yes a fool, society rejected me 'cause I don't play by it's rules. Some love me and some hate me and other think I'm strange, but I'm happy just the way I am - for no one I will change.
Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you! Here I am yeah this is me, a proud man without shame - what you see is what you get, a lion you can't tame! I just want to live my life and do the things I do - and I don't need someone judging me and especially not you! And especially not you, and especially not you - Fuck you!
Avui us deixo aquest grup, no perquè siguin super bons, que no ho son, però sí que tenen un so allunyat de l'Oi actual que cada cop és més i més trallero, la veu recorda un pèl als vells Pilseners, el fallo d'aquest grup és que estàn molt mal grabades les guitarres, o això o la guitarra era de plàstic... Però ho compensen amb unes bones lletres històriques i patriòtiques, que desgraciadament anem molt faltats de grups d'aquesta mena... de moment.
Acabats de pujar al goear uns temes de la banda The Leggionaires, del disc "Life in the Legion" del 2003.
Aquesta banda originaria dels Estats Units té algunes similituds amb grups com ara els Templars, o per exemple els francesos Kohorte IDF en temes com "Returning Home", el baixista d'aquesta va formar fa uns anys, per allà el 2005, la banda "Point Blank" a la Xina, juntament amb un francès i que també valen molt la pena d'escoltar.
Avui us porto una banda del Camp de Tarragona amb membres entre altres dels genials Gundown (i això que a mi aquesta música no m'apassiona, però si són bons ho són igualment..) de la qual n'havia sentit algunes veus a través de companys però que encara no havia tingut oportunitat de sentir.
El so, no seria dels estils que més m'agraden ni dels que solo posar en aquest bloc, però ho poso igualment perquè s'agraeix que surtin bandes noves i que s'atreveixin a cantar en català, perquè per molt que els Manel i Els amics de les arts triomfin fins Madrid tot i cantar en català,la realitat és que tot i tenir grups de tots els estils imaginables cantant en la nostra llengua,quasi mai han sortit de les nostres fronteres -és normal, d'altra banda, per ser una llengua amb uns pocs milions de parlants, i com que la gent que parla llengües majoritaries no està acostumada en general a escoltar altres coses fora del que entenen, cosa que nosaltres per collons hem de fer-.
Per tant, com ja he dit, s'agraeix que grups de "punk rock" facin servir la nostra llengüa, doncs és -massa- costum cantar en castellà i anglès en els estils underground del cantó del punk, oi! i similars tot i que els components dels grups parlin en català habitualment.
A part de trobar l'oportunitat per compartir una opinió com la que acabo de fer, m'ha agradat molt la següent lletra:
"L'mp3 em va arruïnar la vida"
Fills d'una època brillant
en l'absurd constant
el sacrifici d'una banda per entrar en un mercat
col·lapsat
t'han donat una oportunitat
per fracassar
podràs tocar (NO)
t'escoltaran (NO)
et falta estil (NO)
simplement pertanys a una generació
on la gent menja polles per tindre una opció
de tocar
de ser escoltats
de procurar
banyar-se en aquest pixat
Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida
i la de tots els qui hem vist morir
i els que s'han perdut pel camí
la passió ha mort
no és sent cap plor
generacions
que han perdut totes les il·lusions
(fills d'una era decadent)
Superficialitat
jerarquies en escenes fetes per subnormals
fills de puta avantguardistes
supuren merda pels testicles
t'ajudaran (NO)
t'escoltaran (NO)
et falta estil (NO)
son elitismes que ens separen a tots
generen odi a una causa que ha mort
valorar
un grup local
que ha procurat
banyar-se en aquest pixat
Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida
i la de tots els qui hem vist morir
i els que s'han perdut pel camí
la passió ha mort
no és sent cap plor
generacions
que han perdut totes les il·lusions
La web per a sentir i baixar la Demo que acaba de sortir fa 3 dies és la següent:
CRIM
*Amb mitja entrada escrita, buscant més info del grup he trobat un tema en cert fòrum on diuen "Crim és tot el contrari a Manel o Els Amics De Les Arts", precisament he citat aquests dos grups al meu text sense haver vist aquesta frase, i per altres motius, però sí, son tot el contrari realment, així que no us espereu pas música lleugera per a pijos i moderns, trobareu canya, del vostre gust o no, però canya.
Us deixo amb un parell de videos molt interessants sobre com es fabriquen els nostres estimats discos de vinil, molts ja ho haureu vist, però els que no, no us els perdeu!
Aquí tenim els Bound For Glory amb Ken McLellan (Brutal Attack) a les veus fent una impressionant versió del mític The Trooper dels encara més mítics Iron Maiden, per mi la millor banda de heavy metal que ha existit i existirà.
Evidentment la veu del Ken ni s'assembla a la del Bruce Dickinson, i si el volgués imitar segur que fotria prouta pena, però cantada a la seva manera no queda gens malament, al contrari, queda de collons.
Fa un temps vaig fer una entrada amb versions rockeres que feien els Cabrians, i em vaig oblidar aquesta, amb disfresses adients al grup i tot, no la passeu per alt:
Indignaos cridant a Alfons López Tena, diputat que entre altres coses reclama una abaixada del 20% dels sous dels parlamentaris, escridassat com si fos de CiU o un sociata qualsevol, és ben bé que molts d'aquests no saben ni per on els toca el vent.
Cal no oblidar que el mateix dia d'aquest merder a la tarda, quan van sortir els parlamentaris, el senyoret eco-hipòcrita Joan Herrera va anar a fer el paperot amb els "indignaos" que encara estaven allà fora fent veure que els escoltava i que bla bla bla... i encara l'aplaudien, colla de rucs...
Evidentment critico als multi-cultis ciutadans del món que no son altra cosa que espanyolistes, només cal repassar tot el merder que hi va haver en una suposada acampada "Democràtica" (hahahaha) per acceptar el Dret a Decidir dels Pobles, recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.
I a la vegada que critico a aquests defenso i aplaudeixo fins a cansar-me als catalanistes i independentistes convençuts que van anar a fer pedagogia a les acampades plenes de suposats apàtrides, però que no en tenen res, i de demòcrates, ben poc... Només son demòcrates amb el que els hi agrada.
«Yo soy hijo de andaluz. Quiero a España y la lengua castellana. Pero España no es mi país. Era el país de mi padre. Pero no es el mío».
Recordeu que han tret fa poc un nou EP de tres temes (ja podria ser un àlbum, però ha de vindre o això diuen fa un temps!) i almenys en aquest 7' han recuperat una mica un so que recorda als gloriosos 80 d'aquest gran grup.
Fa un temps vam escoltar unes "previews" d'algun dels temes del proper EP d'aquesta banda, no estava totalment arreglat i les guitarres semblaven de joguina, amb la nova versió ja ha millorat bastant el so de les guitarres...
La lletra és genial, tot i que a molta gent no li agrada gens, perquè no tenen suposo gaire sentit de l'humor, i també perquè si el grup fos d'aquí segur que molts serien ultra-fans, però ja se sap com funciona això, de totes formes té algun tros que no és gens a conya i que té bones frases per emmarcar, ja sabeu, els cors trencats fan molt de mal, i d'alguna manera s'han de curar!
La lletra la llegireu si entreu a youtube a mirar el video, simplement.
Realment si té ganes de perdre el temps d'aquesta manera, tindrà una mica de feina, doncs només a Catalunya sé de més de 3 bars que es diuen igual, i molts més que n'hi han de ben segur, així que per tot el món n'hi deu haver a centenars o milers.
Per no parlar de que una persona que en comptes d'estar orgullosa de que treballadors honrats fagin homenatge al seu difunt marit, té una baixesa moral totalment indecent.
A part d'això, a la notícia es pot llegir una dada molt més demencial:
Asimismo, su equipo legal reprochó al cantante Lennon Murphy la utilización del nombre de Lennon.
Només afegir una cosa:
Feia dies que volia dedicar una entrada a aquest genial i mític grup allunyat de la nostra escena, un grup que ja fa molts anys van fer de l'innovació musical a Espanya, i sobretot de la provocació i de les lletres políticament incorrectes -tot i ser més aviat d'esquerres que altra cosa, que encara té més mèrit- el seu gran tret distintiu, en un món on la majoria de grups quan triomfen fora dels nivells totalment underground solen suavitzar les seves lletres i opinions, "pel què diran", i avui he trobat l'excusa perfecte, tot i que tenen un fum de cançons adequades per mil situacions lamentables de la decadent societat en què vivim.
Portada Segundo Asalto, 1989
Kapitalisti Angli (Los discursos de Lenin, 1989)
Los discursos de Lenin están mal traducidos,
pero ¿quién ha traducido los discursos de Lenin?
Stalin no era un mudo
ni tampoco un ganapán,
fusilaba traductores cuando traducían mal.
Trotsky escribía, pero no se le entendía,
tenía en la cabeza clavado un piolet.
Los discursos de Lenin están mal traducidos,
pero ¿quién ha traducido los discursos de Lenin?
Cuando habla tras su barba el compañero Fidel Castro,
habla mucho y en cristiano,
pero no le hacen ni caso.
Recuerda los discursos del llorado Chu En-Lai,
están todos en chino,
pero eso es lo que hay.
Los discursos de Lenin están mal traducidos,
pero ¿quién ha traducido los discursos de Lenin?
A Gadaffi le han tirado la mostaza en la cabeza
porque habla demasiado, sobre todo cuando reza.
Secretario General en el discurso final,
llorando confeti ante el Comité Central.
Ja que com molta altra gent jo tampoc vaig poder-hi anar, almenys disfrutarem dels videos que penja l'incansable SerrallongaBCN al Youtube (visiteu el seu canal de els que encara no ho feu perquè val MOLT la pena)
(Com surti feina aviat -que ho dubto tal i com va la cosa- me'n vaig de cap a Mallorca sens dubte...)
Els tres últims versos de la lletra (adjuntada sota del video) són una de les grans veritats, si més no, per molta gent, a la qual per sort o per desgràcia m'hi haig d'incloure.
Si enciendo un cigarrillo
Mi cuerpo se va a inflamar
90% de alcohol
Por mis venas corre Ron
Cervecita en las mañanas
Petaca de whiskey en el trabajo
Al almuerzo vinito tinto
Y por las tardes me voy al bar
¡Borracho!
¡Borracho!
¡Borracho!
Se me pasa la vida entera
perdido en un bosque de botellas
me tambaleo como marioneta
pero aún aguanto otra ronda ¡otra ronda, otra ronda!
Estandarte ultraborracho soy una esponja profesional
no se cura un corazón roto
sin antes el hígado lesionar
Doncs avui us porto un grup de Rostock (sí, on la mítica BBQ) del qual tinc un EP de 7' amb 5 temes (Bandworm Rec. Ref.008) que està bastant bé, sobretot aquests tres que posaré a continuació, en quan al so, doncs son alemanys, amb això està tot dit, aquí van els temes:
Per escoltar aquest segon tema foteu-li canya al volum perquè qui l'hagi posat deu ser una mica ruc i se sent molt i molt fluix, però el tema val la pena escoltar-lo.
Aquest 3er torna a tenir un volum acceptable:
I precisament buscant aquests tres temes pel Youtube m'he trobat amb que tenen com a mínim un LP sencer, cosa que jo no sabia, aquí us deixo algun tema:
Feia dies que tenia ganes de posar algun grup bastant desconegut i avui ordenant discos m'he enrecordat d'aquests, espero que els disfruteu, a mi m'agraden bastant.
Patriotic Alcoholic
L'autor del bloc no es responsabilitza ni té perquè estar d'acord en les opinions d'altres persones mostrades en aquest bloc, ni molt menys en les que es puguin llegir en la meva llista de blocs que segueixo, es pot seguir un bloc sense que tot el contingut t'agradi o interessi, encara que per alguns això és impensable perquè son uns tencats.